dijous, 2 de gener de 2014

Els Encants Vells (2a Part)

Bellcaire. El típic personal atípic.


La sopa humana dels Encants Vells
Una pista inequívoca que t'estaves apropant al recinte del mercat de Bellcaire era la densitat de gent heterogènia que va passejant: Des de la senyora gran, amb el carret de la compra fins al xaval en xandall i gorra de visera plana que sembla que està al seu lloc. La Barcelona del raval, de l'extraradi i del inframón, els casadors de tresors amagats i qui busca arreglar una "antiguitat" (ja sigui un moble o un electrodomèstic descatalogat) amb un pegat econòmic. Tothom hi es. Bé, tothom, tampoc. Pocs turistes s'hi aventuren i els que hi ha sembla que vagin amb un cartell lluminós al cap, perquè son dels pocs que es veu que no estan a lloc.






Per triar i remenar...
 


Continuarà...
Aviat, la tercera i última entrega, que potser m'he guardat pel final per el que té d'apoteòsic: El material.
La primera part, sobre el lloc, aquí.
I la última, sobre el material, aquí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada