Cementiris de Barcelona (VI)

El Cementiri del Poble Nou (II)

El petó de la Mort, de Jaume Barba. 1930, es l'obra més coneguda i rellevant de la necròpolis, tant per la seva temàtica com per la realització i composició.

El passeig per aquest cementiri compren més de 100 anys d'història. Des de la seva creació el 1775 fins al 1888, any de l'Exposició Universal. Ens ofereix una mostra de diferents èpoques i estils dels arquitectes i escultors més importants dels segles XIX i XX.
Està dividit en quatre departaments clarament diferenciats.

Cementiris de Barcelona (IV)

Cementiri de Montjuïc (IV)

He d'admetre que una de les coses que més m'ha cridat l'atenció al prendre fotos al Cementiri de Montjuïc, es el color. El matí esplèndid i solejat potser va ser un factor influent, amb el cel blau potent, la proximitat del mar i la frondositat d'arbres i plantes. Al revelar las fotografies, però, redescobreixo la gama cromàtica de la que es pot gaudir en un lloc així.
A part, hi ha un munt de coses sorprenents, en un cementiri. Aquí us deixo una mostra de les que em van atreure aquest cop.

Deixant-me sorprendre

Dels desnonaments no es salva "ni Cristo".

Qui diu que no hi ha xinesos enterrats a Barcelona?

Cementiris de Barcelona (III)

Cementiri de Montjuïc (III)

La documentació d'aquest post serà recuperat ASAP.

Escultures

Cementiris de Barcelona (II)

Cementiri de Montjuïc (II)

Tot i que la funció de les làpides i estàtues funeràries és que perdurin eternament, perllongant la memòria dels qui ens han deixat, el pas del temps també fa estralls en els seus materials, descomponentt-la lenta però inexorablement.

El record de les pedres.

Sepultura projectada per l’arquitecte Josep Balet el 1901 i acabada el 1902 obra d’Enric Clarasó. Un home jove que du un pic entre les mans, en actitud de cavar la seva fosa. Amb aquesta escultura, Clarasó va obtenir la primera medalla a l’Exposició Internacional de París de l’any 1900. A la part inferior de l’escultura hi ha un bloc de pedra amb la inscripció “Memento Homo”... recorda’t home que vens de la terra i a la terra tornaràs”.

Panteó Buhigas

Clara Tamareu Vídua de Buhigas va adquirir aquest solar de 16 m2 per construir-hi un mausoleu el mes de desembre de 1903, i el 1905 s’iniciaren els treballs dirigits pel mestre d’obres Joan Bruguera Díaz. Els marbristes Enric Serra i Joan Figueras van ser els constructors de la part artística i segons la revista Il·lustració Catalana, Bechini realitzà la figura de l’àngel.

Cementiris de Barcelona

Cementiri de Montjuïc

Un dels cementiris més grans d'Europa, situat a Montjuïc, ocupa la façana litoral de la muntanya, de manera que té un accés incòmode per a visitar-lo. La seva antiguitat i extensió, però, fa que sigui una visita recomanable a tots els amants de l'art, sobretot modernista i neoclàssic, o de monuments històrics, doncs aquí es poden trobar sepultures de personatges cèlebres a la ciutat.
Necròpolis projectada per l'arquitecte municipal Leandro Albareda, inaugurada el 1883 que, degut a l'expansió demogràfica i la puixança econòmica de la burgesia, va anar creixent, de manera lenta i complexa, reflectint les tendències estilístiques de finals del segle XIX i principis del XX, fins que l'any 1960 va esgotar qualsevol possibilitat d'ampliació.