Cementiri de Montjuïc (II)
Tot i que la funció de les làpides i estàtues funeràries és que perdurin eternament, perllongant la memòria dels qui ens han deixat, el pas del temps també fa estralls en els seus materials, descomponentt-la lenta però inexorablement.
El record de les pedres.
|
Sepultura projectada per l’arquitecte Josep Balet el 1901 i acabada el
1902 obra d’Enric Clarasó. Un home jove que
du un pic entre les mans, en actitud de cavar la seva fosa. Amb aquesta
escultura, Clarasó va obtenir la primera medalla a l’Exposició
Internacional de París de l’any 1900. A la part inferior de l’escultura
hi ha un bloc de pedra amb la inscripció “Memento Homo”... recorda’t
home que vens de la terra i a la terra tornaràs”. |
Panteó Buhigas
|
Clara Tamareu Vídua de Buhigas va adquirir aquest solar de 16 m2 per
construir-hi un mausoleu el mes de desembre de 1903, i el 1905
s’iniciaren els treballs dirigits pel mestre d’obres Joan Bruguera Díaz.
Els marbristes Enric Serra i Joan Figueras van ser els constructors de
la part artística i segons la revista Il·lustració Catalana, Bechini
realitzà la figura de l’àngel. |
|
S’utilitza la pedra a excepció de la
figura que està realitzada en marbre blanc. Hi destaca un sarcòfag de
grans dimensions, de línies sinuoses amb decoració floral; a la part
anterior d’aquest, hi ha a terra, un coixí sobre una catifa - que
cobreix parcialment els esglaons- on es llegeix el cognom de la família.
La figura representa un àngel, i es recolza suplicant sobre el
sarcòfag. La figura en posició molt forçada, és un bon treball
escultòric, amb un bon estudi i tractament de robes. |
|
L'estat de la pedra està en clara descomposició i es desmunta només de mirar-la. |
|
Creu de la sepultura de Pedro del Balzo |
Panteó August Urrutia i Roldán
|
Panteó d’estil neoclàssic que va projectar l’arquitecte Antoni Vila
Palmés l’any 1908, amb treballs escultòrics del marbrista Martínez
Fortuny. Monument de planta poligonal en el qual s’utilitza la pedra de
Montjuïc i el marbre blanc; consta d’un ample basament que suporta una
doble filera de columnes, de fust llis a la part inferior i estriat a la
superior. A aquest espai superior s’hi accedeix per mitjà de dues
escalinates laterals. A la part central hi ha la figura d’un àngel de
caire clàssic, excessivament efectista, que recolza sobre un sarcòfag
profusament decorat, de les mateixes característiques estilístiques. Les
obres es van acabar l’any 1911. |
Com a mínim hi altres dues versions del mateix tema al Cementiri de Montjuïc.
|
L’àngel el va reproduir
Federico Bechini en marbre. És un panteó de pedra de Montjuïc, en el
qual destaca una creu de grans proporcions, que té a la part central i
de forma circular un relleu que representa la Santíssima Trinitat; a la part inferior hi llegim la paraula
miserere. L’àngel es troba en actitud d’escriure amb la mà dreta; a
l’esquerra hi du un rotlle. L’escultura té un modelat suau de tendència
modernista. |
|
Panteó Eduard Sevilla i Montoliu/ Coromina, d’estil modernista projectat per Leandre Albareda l’any 1906 i
acabat el 1907, que va comptar amb la col·laboració l’escultor Rafael Atché. La seva actitud i ens recorda que un dia ressuscitarem.
Aquesta obra representa un model sumptuós d’arts aplicades dins les
tendències més modernes d’aquella època. |
|
Panteó de Leandro Albareda
Obra de 1889 projectada pel mateix Leandre Albareda i Petit, que va ser el dissenyador del cementiri i autor de nombroses figures funeràries. Està situat en un lloc privilegiat del recinte d'on, d'una manera simbòlica pot contemplar la seva obra.
|
Tomba de Rodrigo Rubert Laporta, amb una serie d'inscripcions necrològiques que reflecteixen una trista successió de morts infantils. |
|
La sepultura de Nicolau Juncosa està presidida per una curiosa
escultura, de factura realista, executada per Antoni Pujol l’any
1913-14. Presenta el difunt com si fos viu, vestit amb la indumentària
habitual del seu temps. Tema que va tenir el seu origen a mitjans del
segle XIX, quan els artistes deixaren de mostrar la mort com a tema
grandiloqüent i la introduïren en la realitat quotidiana de manera
objectiva, lluny de significats transcendentals. L’excepcionalitat
d’aquest treball, en marbre, radica principalment en la representació de
l’esquelet de la mort que arrabassa la vida del difunt. |
|
Detall de la "cara" de la Mort, amb una vaporós sudari. Aquest aspecte
de la mort era poc habitual trobar-lo a començaments del segle XX, doncs
era més freqüent mostrar la figura d’un àngel que s’emporta l’ànima del
difunt cap al cel. |
|
L’estela circular de reminiscències cèltiques s’aixeca sobre un petit
pedestal. Malgrat les seves discretes dimensions i l’absència
d’arquitectura o escultura aquesta tomba té la capacitat de captar
l’atenció del públic. És gràcies al poderós magnetisme de les formes essencials de la cosmovisió antiga, creu compresa en el cercle. Els
antics creien que Déu assentat a la trona celestial estenia una cúpula
que era el cel (cercle), la qual tancava la terra (quadrada) i des del
centre d’aquesta (melic del món d’on sortia cap a d’alt l’eix del món)
s’estenien quatre rius, els quatre vents, la creu. Aquesta estela, amb
pins i arbustos al voltant està emmarcada a ambdós costats per uns
passatges en forma de cova. |
|
Detall del relleu del panteó Dam i Montells. Panteó neogòtic projectat per
l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch amb la participació de l'escultor
Eusebi Arnau i de l'empresa Masriera i Campins en el treball de foneria
artística. La premsa de l'època comentava que, pel seu valor artístic,
era l'obra més destacada que s'havia fet durant l'any 1897 a la
necròpoli. |
|
Detall de la sepultura dels germans Montobbio. |
El cementiri de Montjuïc ens ofereix un recorregut artístic i un
altre d'històric i, si ens sortim del camí marcat, podem trobar monuments
recordatoris de personatges il·lustres que també mereixen una visita.
Aquí,
la primera part, amb el començament del passeig.
Aquí,
la tercera part, amb un resum d'escultures.
I aquí la
quarta, amb detalls que em van cridar l'atenció.
Totes les imatges: ©jmllovera at iMago[mei]
Fonts: Cementiris de Barcelona, Best Barcelona Tours
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada