dimecres, 26 de febrer de 2014

Cementiris de Barcelona (II)

Cementiri de Montjuïc (II)

Tot i que la funció de les làpides i estàtues funeràries és que perdurin eternament, perllongant la memòria dels qui ens han deixat, el pas del temps també fa estralls en els seus materials, descomponentt-la lenta però inexorablement.

El record de les pedres.

Sepultura projectada per l’arquitecte Josep Balet el 1901 i acabada el 1902 obra d’Enric Clarasó. Un home jove que du un pic entre les mans, en actitud de cavar la seva fosa. Amb aquesta escultura, Clarasó va obtenir la primera medalla a l’Exposició Internacional de París de l’any 1900. A la part inferior de l’escultura hi ha un bloc de pedra amb la inscripció “Memento Homo”... recorda’t home que vens de la terra i a la terra tornaràs”.
Panteó Buhigas
Clara Tamareu Vídua de Buhigas va adquirir aquest solar de 16 m2 per construir-hi un mausoleu el mes de desembre de 1903, i el 1905 s’iniciaren els treballs dirigits pel mestre d’obres Joan Bruguera Díaz. Els marbristes Enric Serra i Joan Figueras van ser els constructors de la part artística i segons la revista Il·lustració Catalana, Bechini realitzà la figura de l’àngel.

S’utilitza la pedra a excepció de la figura que està realitzada en marbre blanc. Hi destaca un sarcòfag de grans dimensions, de línies sinuoses amb decoració floral; a la part anterior d’aquest, hi ha a terra, un coixí sobre una catifa - que cobreix parcialment els esglaons- on es llegeix el cognom de la família. La figura representa un àngel, i es recolza suplicant sobre el sarcòfag. La figura en posició molt forçada, és un bon treball escultòric, amb un bon estudi i tractament de robes.
L'estat de la pedra està en clara descomposició i es desmunta només de mirar-la.
Creu de la sepultura de Pedro del Balzo
Panteó August Urrutia i Roldán
Panteó d’estil neoclàssic que va projectar l’arquitecte Antoni Vila Palmés l’any 1908, amb treballs escultòrics del marbrista Martínez Fortuny. Monument de planta poligonal en el qual s’utilitza la pedra de Montjuïc i el marbre blanc; consta d’un ample basament que suporta una doble filera de columnes, de fust llis a la part inferior i estriat a la superior. A aquest espai superior s’hi accedeix per mitjà de dues escalinates laterals. A la part central hi ha la figura d’un àngel de caire clàssic, excessivament efectista, que recolza sobre un sarcòfag profusament decorat, de les mateixes característiques estilístiques. Les obres es van acabar l’any 1911.

Com a mínim hi altres dues versions del mateix tema al Cementiri de Montjuïc.



L’àngel el va reproduir Federico Bechini en marbre. És un panteó de pedra de Montjuïc, en el qual destaca una creu de grans proporcions, que té a la part central i de forma circular un relleu que representa la Santíssima Trinitat; a la part inferior hi llegim la paraula miserere. L’àngel es troba en actitud d’escriure amb la mà dreta; a l’esquerra hi du un rotlle. L’escultura té un modelat suau de tendència modernista.

Panteó Eduard Sevilla i Montoliu/ Coromina, d’estil modernista projectat per Leandre Albareda l’any 1906 i acabat el 1907, que va comptar amb la col·laboració l’escultor Rafael Atché.  La seva actitud i ens recorda que un dia ressuscitarem. Aquesta obra representa un model sumptuós d’arts aplicades dins les tendències més modernes d’aquella època.
Panteó de Leandro Albareda
Obra de 1889 projectada pel mateix Leandre Albareda i Petit, que va ser el dissenyador del cementiri i autor de nombroses figures funeràries. Està situat en un lloc privilegiat del recinte d'on, d'una manera simbòlica pot contemplar la seva obra.

Tomba de Rodrigo Rubert Laporta, amb una serie d'inscripcions necrològiques que reflecteixen una trista successió de morts infantils.
La sepultura de Nicolau Juncosa està presidida per una curiosa escultura, de factura realista, executada per Antoni Pujol l’any 1913-14. Presenta el difunt com si fos viu, vestit amb la indumentària habitual del seu temps. Tema que va tenir el seu origen a mitjans del segle XIX, quan els artistes deixaren de mostrar la mort com a tema grandiloqüent i la introduïren en la realitat quotidiana de manera objectiva, lluny de significats transcendentals. L’excepcionalitat d’aquest treball, en marbre, radica principalment en la representació de l’esquelet de la mort que arrabassa la vida del difunt.
Detall de la "cara" de la Mort, amb una vaporós sudari. Aquest aspecte de la mort era poc habitual trobar-lo a començaments del segle XX, doncs era més freqüent mostrar la figura d’un àngel que s’emporta l’ànima del difunt cap al cel.
L’estela circular de reminiscències cèltiques s’aixeca sobre un petit pedestal. Malgrat les seves discretes dimensions i l’absència d’arquitectura o escultura aquesta tomba té la capacitat de captar l’atenció del públic. És gràcies al poderós magnetisme de les formes essencials de la cosmovisió antiga, creu compresa en el cercle. Els antics creien que Déu assentat a la trona celestial estenia una cúpula que era el cel (cercle), la qual tancava la terra (quadrada) i des del centre d’aquesta (melic del món d’on sortia cap a d’alt l’eix del món) s’estenien quatre rius, els quatre vents, la creu. Aquesta estela, amb pins i arbustos al voltant està emmarcada a ambdós costats per uns passatges en forma de cova.
Detall del relleu del panteó Dam i Montells. Panteó neogòtic projectat per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch amb la participació de l'escultor Eusebi Arnau i de l'empresa Masriera i Campins en el treball de foneria artística. La premsa de l'època comentava que, pel seu valor artístic, era l'obra més destacada que s'havia fet durant l'any 1897 a la necròpoli.
Detall de la sepultura dels germans Montobbio.

El cementiri de Montjuïc ens ofereix un recorregut artístic i un altre d'històric i, si ens sortim del camí marcat, podem trobar monuments recordatoris de personatges il·lustres que també mereixen una visita.



Aquí, la primera part, amb el començament del passeig.
Aquí, la tercera part, amb un resum d'escultures.
I aquí la quarta, amb detalls que em van cridar l'atenció.

Totes les imatges: ©jmllovera at iMago[mei]
Fonts: Cementiris de Barcelona, Best Barcelona Tours

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada