dimecres, 19 de febrer de 2014

Cementiris de Barcelona

Cementiri de Montjuïc

Un dels cementiris més grans d'Europa, situat a Montjuïc, ocupa la façana litoral de la muntanya, de manera que té un accés incòmode per a visitar-lo. La seva antiguitat i extensió, però, fa que sigui una visita recomanable a tots els amants de l'art, sobretot modernista i neoclàssic, o de monuments històrics, doncs aquí es poden trobar sepultures de personatges cèlebres a la ciutat.
Necròpolis projectada per l'arquitecte municipal Leandro Albareda, inaugurada el 1883 que, degut a l'expansió demogràfica i la puixança econòmica de la burgesia, va anar creixent, de manera lenta i complexa, reflectint les tendències estilístiques de finals del segle XIX i principis del XX, fins que l'any 1960 va esgotar qualsevol possibilitat d'ampliació.

Comencem la visita

Monument a Blanco de Erenas, Capità general de Catalunya a finals del segle XIX, amb dues estàtues d'àngels de J. Campeny, romanen en un racó ombrívol just a l'esquerra de l'entrada.
L'entrada principal, pel C. Mare de Déu del Port, 56-58, ens situa al principi dels itineraris que les rutes dels cementiris tenen preparades. Hi ha una ruta històrica, una artística i una tercera, combinada.
Els grans desnivells de la muntanya es compensen mitjançant dues classes de camins: uns de trajecte més curt i amb àmplies escalinates, i els altres, molt més llargs i suaus, que formen importants vies que donen lloc a constants canvis de perspectiva, i per on es pot circular en cotxe o moto.

Només accedir al recinte ja ens trobem rodejats d'escultures, nínxols i panteons. Necessitem un mapa (que subministren amablement a les oficines d'administració) per començar a localitzar-nos i planificar la passejada.
Sepultura del Dr. Ferreras i Framis, catedràtic d'anatomia.
Una representació barroca d'un esquelet cobert amb el sudari, obra de Rossend Nobàs .

Els detalls anatòmics i les marcades formes del sudari fan una escultura peculiar per a un doctor en anatomia.
Querubí escrivint la làpida d'un "indianu"
Àngels andrògins en tot tipus d'actituds, barrocs, neoclàssics, modernistes i molts d'eclèptics... Tenim un ampli ventall d'escultures on podem apreciar el virtuosisme dels seus autors a l'hora de transmetre diferents sentiments i representacions simbòliques del pas per la vida dels seus homenatjats.

La primera gran escalinata que trobem ens enquadra amb una perfecció quasi dramàtica, remarcada pels xiprers, els mausoleus de la família Batlló i Batlló i, just per sobre el de Bonaplata. Un templet d'estil neo-egipci amb àngels de Manel Fuxà, i carregat de simbologia.


Tomba de Marià Regordosa, escultura de Màrius Vives. 
Una de les més elaborades, amb treballs d'artesania i forja, que també s'estan deteriorant amb el temps.
Hipogeu de Josep M. Valls i Vicens.
Arquitecte: Lluis Domènech i Montaner. Escultor i fonedor: Frederic Masriera.
Sepultura de Adela Domènech i Serra, viuda de Llinàs.
Un pensatiu àngel de Josep Llimona a la tomba de Alomar Estrany.
Panteó de Manuel Malagrida Fontanet, que va néixer a Olot el 20 d'abril de 1864, va erigir el seu negoci de tabacs des del pg. de Gràcia, va morir a Barcelona el 15 de maig de 1946. No obstant això, el seu mausoleu va ser erigit en 1910, 36 any abans de la seva mort. Un home previsor.

Roses.

Continuem el passeig aquí, amb sepultures destacables, a la tercera entrega, sobre escultures i a la quarta amb detalls que em van cridar l'atenció.


Tempus fugit!

Totes les imatges: ©jmllovera at iMago[mei]
Fonts: Cementiris de Barcelona, Best Barcelona Tours

2 comentaris:

  1. PRECIOSAS FOTOS, MOLT BONES LAS APORTACIONS DE CADASCUNA D´ELLAS..¡¡

    ResponElimina