Ja s'han casat!

Quan un amic, de la nostra quinta, et demana que l'acompanyis el dia del seu casament, doncs l'hi dius que "sí, vull". I ja està.
Ara que a les converses sobre matrimoni només surten a col·lació per les separacions, et sorprèn gratament que algú s'atreveixi a embarcar-se en una aventura compartida i formalitzar-ho socialment a l'ajuntament del poble.
El cas que avui m'ocupa és, bàsicament, agradable de tractar: Un convit formal a una celebració informal, sense gaires premisses, només la d'assistir-hi i acompanyar als amfitrions al seu dia de festa.

Un cop allà, vam gaudir d'alguns cops d'efecte simpàtics per part de la parella que van fer que la cerimònia no fos un tràmit ensopit. El fet que molts dels convidats participessin, d'una o altra manera, va fer sentir-se implicat a tothom a tot el sarau.

 

 

El convit també va quedar a mida de la parella. Amb un menú al gust de tots, amb moments emotius i d'altres festius, com toca amb un dia tant assenyalat.  

 

Moltes gràcies a la Yoli i en Siscu, per permetre'm formar part de tot això.

Amb els millors desitjos de felicitat i futur!