El Palau Güell

Escala d'accés a l'habitatge.

Un edifici declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO en 1984, situat al carrer Nou de la Rambla, 3-5, de Barcelona i que encara és un lloc desconegut per a molts dels quals vivim relativament a prop. Es tracta del Palau Güell, dissenyat per Antoni Gaudí per encàrrec d'Eusebi Güell, construït entre 1885 i 1890.
Durant la visita es pot passejar per les diferents sales, des de les cotxeres a les habitacions particulars, passant per totes les estances. Podem gaudir de l'originalitat de l'espai, del tractament de la llum, les solucions constructives i ornamentals d'un geni com el de Gaudí, així com elements de forja, ceràmica, pedra o fusta de col·laboradors de l'època.

La Diputació de Barcelona ho ha restaurat i obert al públic fa relativament poc, amb un recorregut tranquil amb una audioguia agradable. De visita obligada a tots els interessats en arquitectura, disseny o art en general.

Més informació aquí o en la wiki.

La visita

Els forjats de l'entrada ens donen una benvinguda una mica hostil

Vestíbul de la planta baixa, adequat per l'entrada amb carruatge.

La cotxera

A la cavallerissa es guardava la palla, la llenya, el carbó, a part evidentment, dels cavalls.

Rampa helicoïdal, que soluciona el problema d'espai i permet traginar bestiar i material amb facilitat.

La vivenda

Un cop pugem l'escala, accedim a l'habitatge pròpiament dit, i ens trobem en un vestíbul, dedicat a l'administració dels negocis familiar.

Recepció que deixa ven clar els orígens de la família.

Espill forjat, a la porta d'entrada.

Escala d'accés a la planta noble.

Il·luminació de l'escala, amb làmpada i vitralls amb les inicials dels propietaris.

Des de l'avantsala podem accedir a la sala de confiança i a la sala de fumadors, adornades amb tot luxe de detalls, i des d'allà, arribem al menjador.

Llar de foc del menjador

Tornant a l'avantsala entrem a la sala dels passos perduts, on trobem demostracions de riquesa des del material del terra polit fins a la ornamentació de fusta amb fulls d'or del sostre.

Entrada al saló central.

Al saló central s'organitzaven recepcions i actes. És l'eix al voltant del qual s'articula tot l'edifici.

Disposa d'una capella i del teclat de l'orgue original.

Travessem l'entreplanta, on hi ha la tribuna dels músics, per pujar als dormitoris.  Aquí hi ha les estances matrimonials, els dormitoris dels fills i la sala de bany.

Ornamentació de la columna al dormitori d'Isabel López.

Detall del bany. He preferit publicar la fotografia en color per motius obvis.

 Acabem sortint a la terrassa de migdia per contemplar les filigranes de la balconada de la sala de fumadors.

El terrat

Després de passar per les golfes, accedim al terrat, on trobem vint xemeneies, totes diferents i adornades amb trencadís. Aquí, Gaudí va començar a posar en pràctica aprofitar un element molest com la xemeneia i tornar-lo decoratiu. Tècnica que va anar desenvolupant fins a aconseguir resultats espectaculars com el de la Pedrera.

La gran agulla central que fa la funció de lluerna de l'espai central.