El Santet del Poblenou

Potser el personatge més popular del Cementiri del Poblenou és Francesc Canals Ambrós, conegut com el Santet. La seva historia es borrosa i es basa en rumors, llegendes i supersticions. Aquest és el resum del que he pogut esbrinar sobre ell.

Francesc Canals Ambrós (Barcelona 1879-1899)

Francesc Canals era un noi d'origen humil que vivia al carrer de la Llana i que, amb 14 anys, va entrar a treballar als magatzems "El Siglo", de la Rambla de Barcelona. Era molt apreciat per aquells que el coneixien per la seva bondat i bona fe. 

També se li reconeixien somnis premonitoris. N'he sentit uns quants de difícil comprovació, alguns relacionats amb la seva pròpia mort: Va dir que el seu pare cec recuperaria la vista després de la seva mort, i que ell moriria jove. Això últim si que està documentat: va morir als 20 anys. Unes fonts diuen que de tuberculosi, d'altres més poètiques, afirmen que intentant rescatar als habitants d'una casa que s'estava cremant...
Un altra premonició que la gent li atribueix és la que els magatzems on treballava es cremarien, cosa que va passar el 1932... al cap de 33 anys després de morir... Com a dada, els Magatzems "El Siglo" es van traslladar de la Rambla al carrer Pelayo i van ser comprats posteriorment pel propietari dels magatzems "El Aguila", que també van patir un incendi l'any 1981, que van obligar al seu enderrocament.

El nínxol del Santet i els del seu entorn, adaptats perquè els devots puguin deixar ciris, figuretes, records i exvots...

El mite va començar a agafar força quan les dependentes de "El Siglo" i també gitanes del barri anaven a portar-li flors i li demanaven favors, es diu que relacionats amb casaments o afers amorosos, i es van acomplir.

El seu primer emplaçament era un nínxol alt i no podien arribar a deixar les flors, però degut a una mala forja del ciment, aquest nínxol no parava d'escardar-se... Actualment està a mitja alçada i al seu voltat hi ha 12 nínxols desocupats per a poder deixar hi els presents que porta la gent. Al seu darrere hi ha una reixa on penjar flors i exvots.

Els nínxols buits semblen estar organitzats per temàtiques i seguint algun esquema, per què els objectes estiguin ordenats en els improvisats aparadors.

Segons expliquen, qui s'apropi al lloc per fer una petició ha de seguir dos preceptes: no fer peticions monetàries, i que una vegada que es vagi del nínxol, mai ho faci girant l'esquena a aquest. La gent marxa caminant enrere, cap a la dreta, "com li agrada al Santet". Així ho vaig veure.

Periòdicament es buida el nínxol, per deixar espai a noves peticions.

I si us passeu, segurament també ho comprovareu vosaltres mateixos, donç sempre hi ha algú o altre fent-li alguna petició.

Mes info sobre el cementiri del Poblenou, aquí.
La primera part del reportatge del Cementiri de Montjuïc, aquí.