Demanoenmano. Mercado social

Estant dels dos costats de la barrera, he pogut observar diversos punts dissonant pel que respecta a "demanoenmano", el mercat ambulant que s'ha celebrat aquest diumenge en l'Estació de França.

Quantitat de parades amb varietat de productes i preus. Gent passejant. Poca interacció.

Hi havia des de productes artesanals fins a peces de col·leccionista, passant per gran oferta de roba de segona mà, però la primera sensació en entrar en el recinte era de "empatx". Als pocs segons de recórrer les primeres parades, la visió de munts de material a preus indeterminats es torna monotonia, que només es trenca en creuar amb algun producte cridaner, al que el públic li sol dedicar una mirada curiosa.

L'entorn, no obstant això, és magnífic. Amb sortides i arribades d'uns pocs trens, li dóna un aire retro-futurista, d'acord amb l'ambient generat amb l'amalgama de gent i materials...

Per cert, algú podria dir el nom de qui va arribar a la conclusió que la música estrident i distorsionada ajuda a crear un ambient agradable per aquest tipus d'activitat?