dijous, 27 de febrer del 2014

dimecres, 26 de febrer del 2014

Cementiris de Barcelona (II)

Cementiri de Montjuïc (II)

Tot i que la funció de les làpides i estàtues funeràries és que perdurin eternament, perllongant la memòria dels qui ens han deixat, el pas del temps també fa estralls en els seus materials, descomponentt-la lenta però inexorablement.

El record de les pedres.

Sepultura projectada per l’arquitecte Josep Balet el 1901 i acabada el 1902 obra d’Enric Clarasó. Un home jove que du un pic entre les mans, en actitud de cavar la seva fosa. Amb aquesta escultura, Clarasó va obtenir la primera medalla a l’Exposició Internacional de París de l’any 1900. A la part inferior de l’escultura hi ha un bloc de pedra amb la inscripció “Memento Homo”... recorda’t home que vens de la terra i a la terra tornaràs”.
Panteó Buhigas
Clara Tamareu Vídua de Buhigas va adquirir aquest solar de 16 m2 per construir-hi un mausoleu el mes de desembre de 1903, i el 1905 s’iniciaren els treballs dirigits pel mestre d’obres Joan Bruguera Díaz. Els marbristes Enric Serra i Joan Figueras van ser els constructors de la part artística i segons la revista Il·lustració Catalana, Bechini realitzà la figura de l’àngel.

dimecres, 19 de febrer del 2014

Cementiris de Barcelona

Cementiri de Montjuïc

Un dels cementiris més grans d'Europa, situat a Montjuïc, ocupa la façana litoral de la muntanya, de manera que té un accés incòmode per a visitar-lo. La seva antiguitat i extensió, però, fa que sigui una visita recomanable a tots els amants de l'art, sobretot modernista i neoclàssic, o de monuments històrics, doncs aquí es poden trobar sepultures de personatges cèlebres a la ciutat.
Necròpolis projectada per l'arquitecte municipal Leandro Albareda, inaugurada el 1883 que, degut a l'expansió demogràfica i la puixança econòmica de la burgesia, va anar creixent, de manera lenta i complexa, reflectint les tendències estilístiques de finals del segle XIX i principis del XX, fins que l'any 1960 va esgotar qualsevol possibilitat d'ampliació.

dilluns, 10 de febrer del 2014

El Palau Güell

Escala d'accés a l'habitatge.
Un edifici declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO en 1984, situat al carrer Nou de la Rambla, 3-5, de Barcelona i que encara és un lloc desconegut per a molts dels quals vivim relativament a prop. Es tracta del Palau Güell, dissenyat per Antoni Gaudí per encàrrec d'Eusebi Güell, construït entre 1885 i 1890.

dijous, 23 de gener del 2014

La Factoria dels Reis d’Orient a Fabra i Coats

La Fàbrica de Creació Fabra i Coats acull per segon any consecutiu la Factoria dels Reis d’Orient. Es podia visitar durant els vespres de les festes nadalenques. Algunes naus de la Fabra i Coats ses transformen aquests dies en el centre d’operacions de ses majestats des d’on els regals es distribuiran per totes les cases de Barcelona.
Un passeig entretingut, pero no apte per les criatures mes joves i sensibles dons, de tant en tant, es produeix una situació d'alarma, que els mes petits no acaben d'entendre.
També hi ha una sala on recullen les cartes i es pot veure l'organització i logística de tant multitudinari esdeveniment


dilluns, 20 de gener del 2014

Els Reis d'Orient 2014

Així es com vaig veure la Cavalcada 2014 de Barcelona, des de certa distancia. Aquest es el resum del que vaig captar.

Els Reis d’Orient Melcior, Gaspar i Baltasar arriben al Moll de la Fusta de Barcelona el diumenge 5 de gener a les 16.30 hores, a bord del Pailebot Santa Eulàlia. Allà els rep l’alcalde, que els lliura el pa i la sal com a símbol d’acolliment i hospitalitat i la Clau que obre les portes de tota la ciutat. Des d’allà, es desplacen fins a l’avinguda del Marquès de l’Argentera, on els esperen les carrosses i comparses.

Arribada del Rei Melcior a l'inici de la Cavalcada. El trasllat del Pailebot fins a l'entrada del Parc de la Ciutadella es fa en cotxes d'època.

dimecres, 15 de gener del 2014

El Molino

Una visió de la mítica sala del Paral·lel, després de la reforma que va patir el 2010.


M'agraden els diferents ritmes de la toma i la estranya sensació de voyeurisme que transmeten les butaques parapetades darrera l'alta barana.