Temps de Flors

Del 10 al 18 de maig es celebra la 59a exposició de flors, monument, patis i jardins a Girona.

Un esdeveniment que, any rere, va augmentant la quantitat de projectes florals que hi participen, així com els espais que es mostren als visitants. Així, amb l'excusa d'una mostra floral, podem visitar patis i jardins particulars i gaudir, alhora, del patrimoni monumental i històric de la ciutat, així com de la xarxa de museus i institucions culturals.

The Flower Kings + Karmakanic

2 de maig de 2014 a la Salamandra, L'Hospitalet, Barcelona.

Karmakanic

El Santet del Poblenou

Potser el personatge més popular del Cementiri del Poblenou és Francesc Canals Ambrós, conegut com el Santet. La seva historia es borrosa i es basa en rumors, llegendes i supersticions. Aquest és el resum del que he pogut esbrinar sobre ell.

Francesc Canals Ambrós (Barcelona 1879-1899)

Cementiris de Barcelona (VI)

El Cementiri del Poble Nou (II)

El petó de la Mort, de Jaume Barba. 1930, es l'obra més coneguda i rellevant de la necròpolis, tant per la seva temàtica com per la realització i composició.

El passeig per aquest cementiri compren més de 100 anys d'història. Des de la seva creació el 1775 fins al 1888, any de l'Exposició Universal. Ens ofereix una mostra de diferents èpoques i estils dels arquitectes i escultors més importants dels segles XIX i XX.
Està dividit en quatre departaments clarament diferenciats.

Cementiris de Barcelona (V)

El Cementiri Vell del Poble Nou (I)

 

Una mica d'Història:

Va ser inaugurat pel bisbe Climent l'any 1775 qui l'havia fet construir per raons d'higiene, avançant-se a la mesura que el 1787 obligava a traslladar fora de les muralles de la ciutat tots els cementiris i enterraments de les parròquies. És, doncs, el primer cementiri de la ciutat que va ser construït fora del perímetre emmurallat.

L'espai pròpiament del cementiri està precedit d'un espai enjardinat, semicircular, limitat per una reixa i al qual s'accedeix passant entre dues piràmides truncades que representen la Fe i l'Esperança de l'escultor  Francesc Pagés Serratosa.

Tenim la Fe i l'Esperança, però, on es la Caritat?

Cementiris de Barcelona (IV)

Cementiri de Montjuïc (IV)

He d'admetre que una de les coses que més m'ha cridat l'atenció al prendre fotos al Cementiri de Montjuïc, es el color. El matí esplèndid i solejat potser va ser un factor influent, amb el cel blau potent, la proximitat del mar i la frondositat d'arbres i plantes. Al revelar las fotografies, però, redescobreixo la gama cromàtica de la que es pot gaudir en un lloc així.
A part, hi ha un munt de coses sorprenents, en un cementiri. Aquí us deixo una mostra de les que em van atreure aquest cop.

Deixant-me sorprendre

Dels desnonaments no es salva "ni Cristo".

Qui diu que no hi ha xinesos enterrats a Barcelona?

Cementiris de Barcelona (III)

Cementiri de Montjuïc (III)

La documentació d'aquest post serà recuperat ASAP.

Escultures