diumenge, 20 de juliol de 2014

Be Prog, my friend!

Espais amb ombra durant la primera actuació del festival.
12 de juliol: Finalment ha arribat el dia que a Barcelona es celebra l'esperat festival de progressiu, amb repercussió internacional. La primera edició del Be Prog! My Friend es va presentar amb un cartell que fa tremolar als seguidors d'aquests estils musicals.
L'espai del Poble Espanyol va ser un dels grans encerts. Ampli, còmode i agradable, amb una sonoritat molt bona i una visió de l'escenari, des de tot el recinte, excel·lent.

Antimatter

Encarregats d'obrir el festival, amb un curt set de 40 minuts van tenir prou per a donar l'impuls musical al públic que encara estava arribant al recinte.






Tesseract

La banda britànica tornava amb els seu cantant original, on van tornar a defensar el seu primer disc "One" guanyador del Progressive Music Awards 2012.











Alcest

Els francesos Alcest aconsegueixen escalfar l'ambient amb temes de la seva trajectòria, barrejant melodies tranquil·les, dream-pop amb fons foscos purament progressius.







 

Fish

El qui va ser cantant de Marillion, que en un principi era una de les banderes mes "progressives" del festival es va acabar convertint, un cop tancat el cartell, en la banda mes "discordant" d'aquest. Tot el públic el va seguir amb ganes i afecte i només li va fer falta una mirada de fit a fit amb l'audiència per posar-se-la a la butxaca. On hi ha taules, es nota.

 

  






Anathema

Un grup que sembla estar culminant la seva carrera disc rere disc, ens venien a presentar el seu nou "Distant Satellites". Un pas més a la seva imparable poètica musical.












Opeth

La tornada als escenaris amb un setlist amb temes guturals tenia a l'audiència dividida. Un cop començat el concert d'aquests monstres es van esvair tots els dubtes. Segueixen sent els referents en el seu terreny.













Pain of Salvation

Als de Daniel Gildenlöw els va tocar la incòmoda feina de tancar el festival, després d'actuacions de la qualitat que havien tingut i d'un horari que feia que el públic comencés a desfilar. La banda sueca venia amb el seu cantant acabat de superar una infecció bacteriana que posava en dubte la seva actuació, però a part d'això, van tenir que lidiar amb importants problemes de so, que van deslluir un set impecable.











Ara només ens cal esperar que Madness Live! ens vaguin proveint d'aquests esdeveniments any rere any, per a satisfacció d'un públic molts cops oblidat però fidel a la bona música. De moment ja estem anhelant la segona entrega del Be Prog My Friend! amb un cartell que comença amb molt bones perspectives.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada